Estàtues de sal

Carles Carreras: Guitarres, teclats i baix
Jordi Llistosella: Bateria
Marc Piña: Baix
Xevi Chase: Veu
Elsa Jaldo: Veus
Ferran Munsó: Solo Guitarra (04:37)

ESTALVIEU-ME LES FLORS
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Dins la caixa jec,
Veig com tothom em diu “adéu”.
El vidre és un quadre ple de gent que desfila dient:
“No som quasi res”.

Dins la fosca llum, consciència i ensurt.
Ara puc ser senyor d’espai i temps.
Deixeu-me fugir d’aquí, atureu els precs;
amb els ulls tancats és quan veig.

Falses les lloances, versos, plors i algun sospir,
potser algun renec dels enemics
i un cos que és fon amb la nit.

Dins la fosca llum, amo del temps nu,
amb els ulls tancats faig l’amor al buit.

Dins la fosca llum, consciència i ensurt.
Ara puc ser senyor d’espai i temps.
Deixeu-me fugir d’aquí, atureu els precs;
amb els ulls tancats és quan veig.

Estalvieu-me les flors, estalvieu-me els plors,
mai vaig ser amant dels ritus ni el dol.
Cremeu les frases fetes, no em jutgeu,
ara sóc part d’un món sense lleis.
Fareu bé si deixeu de pregar per mi,
aquí cel i infern s’abracen.

Quan marxeu la terra ja m’abraça,
quan marxeu no em condemneu al contracte de l’oblit,
no vull ser imatge velada.
L’abisme és vostre silenci.

Seré sols bri d’herba,
potser, seré crit sord d’un paisatge,
sols un trist ressò somort.
Seré un grapat d’imatges,
part d’un riu que ho nega tot.

Dins la fosca llum, consciència i ensurt.
Ara puc ser senyor d’espai i temps.
Deixeu-me fugir d’aquí, atureu els precs;
amb els ulls tancats és quan veig.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Javi Garrigós: Baix
Xevi Chase: Veu
David Fernández: Solo Guitarra (04:22)

VERÍ CAÏNITA
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Els jocs no foren mai innocents.
Verí caïnita a les venes,
deler per sempre arribar el primer
i a la mirada un obscur anhel.
Quan només hi ha un tron
qui confia ho perd tot.
Guerra en silenci i a traïció
entre germans sens clemència

Camps de batalla, on és l’enemic
quan mà fraterna s’ha aliat amb la nit?

Pocions en copes, ensurts de cacera,
llengües de serp escampant la pesta,
ulls que no es tanquen, ombres silents
cercant descuits, febleses.Corren els anys , el pare es fa vell.
Haurà de dir de qui espera
la mà ben forta que pugui empunyar
un ceptre que sap quant pesa.
Sap que tota elecció
provocarà dolor.
Els crits de guerra que porta el vent,
lluita de sang per qui és digne.

Camps de batalla, on és l’enemic
quan mà fraterna s’ha aliat amb la nit?

El vespre abans la batalla esperen
la llum, entregats al vi i al sexe.
Un d’ells no sap que el vell bes de judes
li farà una meretriu.
Mentre cavalca gemega a cegues.
La daga sota els llençols té pressa.
Quan ell fa l'últim crit
la mort ve a llepar-li l’esquena.

El nou rei sobre els seus dies bé regna,
però cau la nit quan el son es trenca.
Imatges d’aquell nen, d’un germà
retornen sense treva.

El nou rei sobre els seus dies bé regna,
però cau la nit quan el son es trenca.
Corona que pesa,
tron que ja s’esquerda.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Anna Fusté: Baix
Xevi Chase: Veu
Elsa Jaldo: Veu
David Fernández: Solo Guitarra (04:40)
David Poblete Piano

ALGUN DÉU SORD
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Vigila des d’un racó
fosques d’on neix la por
i prega a algun Déu sord
que ell torni tard, com evitar...

...el mot que pot despertar
el ritus del menyspreu,

Aquella empenta, aquell cop
que obre el ball del dol, l’odi i el plor.

Obre cloent els ulls
portes per on fugir,
finestres per escopir
el crit callat en el seu pit,

el mot que pot desplegar
les ales dels seus peus,

Aquella força ara adormida.
Trenca amb tot, neix de nou.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Javi Garrigós: Baix
Xevi Chase: Veu
Elsa Jaldo: Veu
Ferran Munsó: Guitarra

NO HI HA RIMES
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Forat on gelós guardes tot el viscut,
figures de temps i gel,
inèrcies de dies mirall,
fosc laberint apamat.

Ignorant aquest ritual,
etern retorn, manual viciat,
potser s’obren nous camins

Traçats per no mirar mai
allò que queda rere el teu pas:
Estàtues de sal, veus del passat.

I et veus com un trist calc,
paròdia d’allò que fa molts anys
vas somiar,
ninot gira en espiral,
ventríloc mut, crit castrat.

No dormis mai al jaç dels morts,
fuig d’aquí i aixeca el vol.

Més enllà de la por a viure
pots trobar un nou jorn,
trencant patrons pots escriure el propi guió,
queda’t ben nu, trepitja fort.

No dormis mai al jaç dels morts,
fuig d’aquí i aixeca el vol.

No hi ha rimes no hi ha vers
que estrenyi la teva pròpia veu.
L’enemic viu dins del propi pit.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Anna Fusté: Baix
Xevi Chase: Veu
Elsa Jaldo: Veu
David Poblete: Piano

EL PES DEL MENYSPREU
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Damunt la pell encara sent
fiblons, suor i el pes del menyspreu.
Dins del ventre encara té la llavor
del monstre i el crit latent.

Però ella sap que arribarà el dia
en que podrà canviar vexació per somriure altiu,
vessar sang per poder respirar de nou.

El seu alè, les seves mans
profanant tots els seus racons
i ella tancant els ulls prem les dents
i amb la ment fuig del cau
cap a un cel redemptor.

Aixeca els ulls implorant força al dolor,
sabent que no haurà ja mai repòs sedant el plor,
sabent que el temps mai fon el dol.

Sacrilegi en un ventre pur.
S’ha trencat la innocència del àngel que dormia nu.
Tremolor sota el gest altiu, sap dormir
somiant sang, amarg calze, dolç verí.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Ferran Munsó: Baix
Xevi Chase: Veu
David Fernández: Solo Guitarra (02:59)

MATÍ D'OCTUBRE
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Carrers banyats ja per l’albada d'un nou dia,
cantonades i ombres que esperem silents
un missatger que ens doni la força amb la raó
de la nostra veu que se'ns porta el vent

I sembrarem, paper en mà,
la voluntat de ser lliures.
Matí d'octubre,
llum del dia que ens vam fer grans.

Qui tem la negra embranzida dels sicaris.
Van ensinistrats, la sang no els fa por
Qui tem la fúria dels seus despietats bastons
si hem travessat pitjors inferns?

I sembrarem, paper en mà,
la voluntat de ser lliures.
Matí d'octubre,
llum del dia que ens vam fer grans.

Matí, matí d’octubre,
llum del dia que ens vam fer grans...

I sembrarem, paper en mà,
la voluntat de ser lliures.
Matí d'octubre,
llum del dia que ens vam fer grans.

I sembrarem, paper en mà,
la voluntat de ser lliures.
Matí d'octubre,
llum del dia que ens vam fer grans.

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Jordi Llistosella: Bateria
Xavier Monfort: Baix
David Poblete: Piano

Instrumental
(Música: Carles Carreras)

Carles Carreras: Guitarres i teclats
Xevi Chase: Veu i Guitarra Acústica
Elsa Jaldo: Veu
David Poblete: Piano
David Fernández: Guitarra Acústica

NOMÉS CAL TEMPS
(Música: Carles Carreras. Lletra: Ernest Redó)

Tancat dins d’un bagul
què poc pesa ja el passat.
Fred als teus peus
quan nu et prepares per marxar

Deixant caure llast.
No necessites més pes
que el del teu cos, ja avances...
mira l’horitzó

Pren la llum que se’t negava,
beu glops de noves vides, sent
que tot pot tornar-se a somiar.
Només cal temps...

Com la serp al seu cau
renegues de brutes pells
i amb un somriure pots fugir
escopint al vell llibre
on hi ha escrit el teu destí, mira,
pren ja

Pren la llum que se’t negava,
beu glops de noves vides, sent
que tot pot tornar-se a somiar.
Només cal temps...